Aprenentatge social,
emocional i ètic
L’Aprenentatge social, emocional i ètic
És un projecte internacional liderat per la Universitat Emory sota avaluació i millora continuada, i el seu marc obert permet usar i desenvolupar eines adaptades a cada context i cultura segons les diferents necessitats.
Parteix de la idea que una educació integral no hauria d’incloure únicament habilitats tècniques sinó que hauria d’ensenyar, a més, el desenvolupament de qualitats humanes bàsiques i d’habilitats socials.
Proporciona als educadors un marc pedagògic global per al cultiu de competències socials, emocionals i ètiques, a més de dinàmiques educatives fàcils d’implementar.
Fa servir quatre components pedagògics principals: el pensament crític, les pràctiques reflexives, les perspectives científiques i les pedagogies actives, i comprèn principalment l’àmbit de l’educació dels 3 als 18 anys.
Els tres àmbits i les tres dimensions de l’Aprenentatge SEE
Es treballa en tres àmbits:
Personal
S’enfoca en l’individu.
Social
Estén el focus cap a una consciència dels altres i al desenvolupament d’habilitats interpersonals efectives en la relació amb altres.
Sistèmic (global)
S’orienta al desenvolupament de consciència, valors i habilitats enfocades a comunitats més àmplies i al món en general, perquè puguin arribar a ser ciutadanes i ciutadans globals que puguin prendre decisions efectives i responsables.
I cada àmbit es treballa en relació amb tres dimensions:
Consciència
Adquirir una major atenció i consciència de pensaments, emocions i sentiments; major consciència dels altres i del seu món intern, i major consciència de la interdependència i de com aquesta es relaciona amb les seves vides i amb els sistemes en què viuen.
Compassió*
Desenvolupar habilitats de benestar emocional i cura personal; empatia i compassió compromesa amb els altres, i un reconeixement de la humanitat compartida que permet donar valor a qualsevol ésser humà sigui on sigui.
*Veure què s'entén aquí per «compassió»
La compassió és l’habilitat de relacionar-se amb un mateix o una mateixa i amb els altres amb consideració pel benestar i el malestar. És la capacitat de percebre i reconèixer el patiment i el desig genuí d’alleujar-lo. Es tracta d’una qualitat humana essencial tant per a la persona com per a una relació sana amb el seu entorn. Estudis científics indiquen que la compassió així entesa augmenta els estats d’ànim positius, la resiliència, la capacitat de fer front a situacions estressants i les actituds prosocials1. Tanmateix, s’estan estudiant programes per millorar la compassió en joves com a via de prevenció i de superació d’assetjament escolar, agressivitat i violència2,3.
1 Singer et al., Empathy and compassion, Curr Biol. (2014).
2 Vigna et al., Does self-compassion facilitate resilience to stigma? A school-based study of sexual and gender minority youth, Mindfulness (2017).
3 C. Bergland, Mindfulness Training and the Compassionate Brain, Psychology Today (2012).
Implicació
Desenvolupar habilitats d’autoregulació cada vegada més riques, una actitud que sap discernir entre el que és beneficiós en l’àmbit personal i per als altres, d’allò que no ho és; l’habilitat de relacionar-se amb els altres de manera constructiva i considerada i l’habilitat d’actuar de forma eficaç i amb confiança en la comunitat i a escala global pensant en un bé social ampli.
Habilitats que es promouen en l’alumnat
En l'àmbit personal:
- Atenció i autoconeixement: consciència del cos, de les emocions i de la pròpia ment.
- Autocompassió: comprensió de l’origen de les emocions i acceptació.
- Autoregulació: regulació psicofísica; capacitat d’atenció i gestió d’impulsos; cultiu de respostes constructives.
En l'àmbit social:
- Consciència interpersonal: consciència de la realitat social i de l’experiència compartida; apreciar la diversitat.
- Compassió pels altres: comprensió dels altres; conrear amabilitat, compassió i ètica.
- Habilitats socials: escolta i comunicació hàbils; ajudar amb saviesa; transformació de conflictes.
En l'àmbit sistèmic:
- Apreciació de la interdependència: entendre la interdependència i el paper de l’individu en el context global.
- Reconeixement de la humanitat compartida: apreciar la igualtat fonamental; entendre com els sistemes influeixen en el benestar.
- Actuació en l’àmbit comunitari i global: explorar el propi potencial per contribuir a un canvi positiu.
Elements del programa
1
Foment del cultiu de valors humans bàsics, de la consideració cap als altres (compassió) i de la intel·ligència ètica
2
Tècniques per al desenvolupament de l’atenció
3
Consciència de sistemes
4
Aproximació que inclou coneixements de la resiliència i del trauma
5
Pedagogia constructivista centrada en l’alumnat
Per a informació i qüestions generals
Per a centres educatius i docents
 |
Dra. Eulàlia Guiu Puget Coordinadora General eulalia.guiu@udg.edu |
 |
Dra. Eulàlia Guiu Puget Professora Col·laboradora Permanent del Departament de Pedagogia |
 |
Dra. Amapola Povedano Díaz Professora Contractada Doctora del Departament d’Educació i Psicologia social |